MANIFEST ASSEMBLEA CONTRA LA PRECARIETAT I SINDICATS

Els treballadors i treballadores de la UAB del col·lectiu docent, investigador i d’administració i serveis que aquest 6 de març ens hem sumat a la vaga o hi donem suport de diferents formes, entenem que la nostra és una lluita per la defensa d’un ensenyament públic i de qualitat basat en unes condicions laborals dignes i justes per part d’aquelles i aquells que amb la nostra feina el fem possible en el dia a dia.
En conseqüència exigim:

1. Un increment del finançament públic de les universitats públiques. La base de la dignificació de les condicions laborals dels treballadors/es de la UAB comença per una política pública compromesa realment amb el finançament del conjunt de l’ensenyament públic i de les universitats com a part integrant d’aquest. L’ensenyament públic ha de ser vist des de les diferents administracions com un eix estratègic en la consecució d’una societat crítica i plenament democràtica.

2. Una implicació real de la UAB amb els i les seves treballadores. L’equip de Govern de la UAB ha de revisar les seves prioritats pressupostàries que actualment se centren més en una política d’aparador i grans titulars i deixen de banda el garantir unes condicions laborals dignes per a sectors importants dels treballadors i treballadores de la universitat.

3. L’eradicació de la precarietat laboral. La precarietat laboral en la que està immersa una part de les treballadores i treballadors de la UAB, a més de la precarietat que afecta molts altres àmbits de la vida d’aquestes persones, atempta contra la igualtat entre els treballadors/es i és la principal amenaça a la qualitat de les funcions pròpies de la universitat. La seva eliminació s’ha de centrar en tres eixos:
a. La reversió de l’actual procés d’externalització/privatització de serveis de la UAB.
b. L’elaboració d’un pla de regularització i estabilització dels diferents col·lectius docents i investigadors en situació de precarietat i l’aplicació sense ambigüitats de la legislació vigent en matèria de drets laborals (Estatut dels treballadors, conveni col·lectiu, Estatuto del Empleado Público, etc).
c. La resolució de casos de contractació amb figures fraudulentes encobertes que es donen en diversos centres, com és el cas de les beques de col·laboració, de capítol 6, convenis universitat-empresa i “teacher assistants”.
d. Tot el personal de Capítol VI ha de tenir els mateixos drets que el personal fix de plantilla, i se li ha d’aplicar el Conveni. La gerència ha de negociar i clarificar les places que són estructurals (amb contracte indefinit) i s’han de garantir els mateixos drets laborals, salarials i formatius que el personal fix. També és necessari exigir l’acompliment d’uns horaris ben definits, ja que moltes vegades la jornada real és superior al què estipula el contracte i el propi Conveni; igualment s’exigeix objectivitat i transparència a la hora de seleccionar el personal

4. No a les hores extres per a cobrir substitucions. Hi ha un ampli volum de substitucions relativament previsibles (per a càrrecs, sabàtics i altres llicències, etc.). Un increment de la dotació de treballadors/es estables facilitarà resoldre aquestes necessitats fent compatible una millora de les condicions laborals de la plantilla, dels serveis que ofereix i a l’hora evitarà incrementar de forma legalment dubtosa les jornades laborals.

5. Revisió del nou Model de Carrera Acadèmica. Aquesta mesura fou aprovada pel Consell de Govern sense haver estat prèviament negociada amb els diferents actors de la comunitat universitària.

6. Que es respecti la democràcia en els diferents espais de negociació de la UAB. No a les imposicions unilaterals per part de l’Equip de Govern de la UAB. L’Equip de Govern ha d’assumir l’existència de diferents espais de representació dels i les treballadores i del conjunt del col·lectiu docent i investigador i les seves competències, i promoure una autèntica pràctica negociadora en tot allò que ens afecti com a tals.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!

COMITÉ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

REIAL DECRET: GRAU/POSTGRAU (octaveta)

El passat octubre el consell de ministres va aprovar un Reial decret sobre l'ordenació dels ensenyaments universitaris que elimina les actuals Llicenciatures i Diplomatures i instaura un nou model basat en la divisió Grau-Màster-Doctorat. Aquest Reial decret també regula el procediment de verificació que haurien de superar els nous plans d'estudis.
GRAU

El Grau “té com finalitat l'obtenció per part de l'estudiant d'una formació general”, el que equival a una devaluació dels continguts i a la pèrdua de l'especialització i les atribucions que garanteixen actualment les titulacions
El Grau “està orientat a la preparació per a l'exercici d'activitats professionals” és a dir, com una FP especial dirigida a crear mà d'obra en funció de les necessitats del mercat de treball flexible i precari
El Grau es redueix a 4 anys amb un total de 240 crèdits, dels quals 60 corresponen a formació general bàsica, fins a 60 de pràctiques en empreses (no remunerades) i únicament uns 90, és a dir, un curs i mig, de formació específica relacionada amb la titulació en concret


POSTGRAU

Les atribucions que s'obtenen amb les actuals Llicenciatures i Diplomatures queden reservades per als Màsters
Juntament amb la pujada del preu dels Màsters (que es triplica) se substitueixen les actuals beques per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera
Mitjançant els Postgraus es produeix la privatització de l'ensenyament especialitzat, ja que l'objectiu que persegueix l’EEES és que el principal finançament dels Màsters provinga de la inversió privada
Les agències d'avaluació i qualitat (ANECA a nivell estatal i AQU a Catalunya) són les quals determinaran els plans d'estudi. Aquestes agències són organismes no universitaris (formats per grans empreses) que seleccionaran a les titulacions en funció de criteris de competitivitat i rendibilitat econòmica
Malgrat que els nous Postgraus atorgaran les atribucions de les actuals titulacions, qui tinguen, o estiguen cursant, Llicenciatures i Diplomatures, seran homologats com les noves titulacions devaluades de Grau

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!
COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

LA PRIVATITZACIÓ A LA UNIVERSITAT (octaveta)

La privatització s’aguditza estrepitosament amb el Procés de Bolonya degut al fet que es planteja un model educatiu que necessita una quantitat de finançament molt més elevada i que no és garantida per l’Estat, és a partir d’aquí que cada vegada hi incideixen més les empreses privades per aportar-hi capital a canvi de certs interessos. Així podem veure com tot i que la universitat no deixa de ser de titularitat pública, el finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
Així, entenem la privatització com una transferència d’activitats productives, prèviament desenvolupades per burocràcies públiques, a empreses privades. En aquest mateix sentit, també cal tenir en compte la privatització com a desregularització d’un servei, com a traspàs de la titularitat del sector públic al privat, i com a transferència de finançament del servei o com a introducció a la lògica de la competència en el sector públic.
Alhora cal remarcar que malgrat aquest és un concepte molt polisèmic també és una paraula carregada amb molta ideologia i concepcions polítiques de caràcter merament neoliberal.

· La privatització també es deixa veure a partir de les externalitzacions de serveis cabdals de la universitat, com ara publicacions, reprografia, informàtica..., fet que implica un preu més car en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques. Alguna exemples que podem veure en el cas de la UAB són les empreses OCE, Grup Soteras...
· El sector privat intervé en l’ensenyament i en la recerca traient-li autonomia: això és pot veure en el cas de l’Índex de les revistes a les que cal publicar (totes pertanyen a un grup d’empreses privat), també ho podem veure en el cas de la propietat de les patents, la propietat intel·lectual i els àmbits de recerca quan estan finançades per empreses, ja que en aquest cas aquestes són les que decideixen i condicionen clarament els resultats.
· Comercialització dels serveis educatius a l’exterior a partir de l’AGCS de l’OMC
· Privatització dels postgraus: amb l’entrada a l’EEES, a part de triplicar-se el preu d’aquests, també passaran a ser finançats bàsicament per la inversió privada.
· Incorporació de les grans empreses privades en els òrgans de decisió de la universitat amb el consegüent poder de pressió que se’ls hi presta. Un clar exemple d’això ho podem veure amb el Consell Social de la UAB, que segons la informació oficial és l’òrgan de participació de la societat en la Universitat i col·labora amb aquesta en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica. Així, a part de participar-hi membres destacats d’empreses com Novartis o Gas Natural, no és casualitat que l’antiga alumna sigui la presidenta de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.
· Avaluació de les universitats a través d’empreses que ho fan a partir d’uns estàndards de qualitat de disten de vetllar per l’equitat en la prestació del servei. Aquestes agències avaluen universitats, titulacions i professorat establint rànquings que potencien la competitivitat. En el cas català aquesta avaluació la du a terme l’AQU.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

PLA PILOT: FACULTAT DE POLÍTIQUES I SOCIOLOGIA (octaveta)

El curs 2004-05 onze de les quaranta titulacions de la UAB es van començar a aplicar els Plans Pilot, el conjunt de mesures que permeten la superació del vell model educatiu per adaptar la comunitat estudiantil al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Tant la titulació de Ciències Polítiques com la de Sociologia han estat patint des de fa quatre anys les mancances d’aquest Pla Pilot que pretén una sèrie de reformes que s’han de dur a terme amb un finançament del tot insuficient i que repercuteixen negativament a professores, becàries i estudiantes. Aquestes són les mancances més rellevants i les que causen la situació de caos i de precarietat que es viu ara mateix a la facultat:
· Desinformació sobre els processos que es duen a terme i sobre el futur de la titulació en si i de la titulació que rebran les estudiants un cop la finalitzin.
· Desorganització i descoordinació de les assignatures pel que fa als canvis constants tant del programa, els percentatges, la matèria o els dies dels exàmens; fets que porten a una impossibilitat d’organització personal.
· Disminució de l’autonomia de l’alumne per la regularització de l’assoliment dels coneixements amb les pràctiques i lliuraments setmanals sense que aquest esforç diari impliqui més coneixements.
· Elitització de l’ensenyament a causa de la impossibilitat de compatibilitzar el treball amb l’estudi tant pels “deures” constants i els treballs en grup com pel control de l’assistència (en alguns casos l’assistència ha arribat a suposar el 40% de la nota final!).
· Disminució de les classes en català per l’augment de l’arribada d’Erasmus a causa de Bolonya.
· Manca de mecanismes per a poder canalitzar les protestes o per a poder participar de l’elaboració dels plans o el seu millorament.
· Manca de recursos pel que fa als ordinadors i al professorat. Si Bolonya pretén que l’alumne sigui el subjecte actiu i que les classes siguin participatives, no es poden mantenir aules de 120 alumnes amb un sol professor.
· Duplicitat de la feina pel fet de realitzar una avaluació continua (treballs, pràctiques) i una de final (examen final sense el qual no és pot aprovar)

Segurament és hora de canviar el model pedagògic tradicional, però aquesta no és la forma, no es pot pretendre aplicar una reforma d’aquestes característiques sense finançament per les Facultats i sense sous pels estudiants que ens permetin estudiar a temps complet sense haver de treballar com fins ara.
Sense finançament aquesta reforma pedagògica és inaplicable i ens perjudica a totes. Avançar cap a un nou model d’ensenyament on l’alumne en sigui el centre si, posar pedaços al vell model per a que s’assembli al d’alguns països d’Europa no soluciona res i empitjora un model d’Universitat que prou mancances té.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

EUROCRÉDITS I AVALUACIÓ CONTÍNUA (octaveta)

Un dels arguments principals que utilitzen els defensors de Bolonya és la necessitat de realitzar un canvi en l'actual i deficient model pedagògic. També insisteixen en la importància d'una harmonització dels ensenyaments universitaris a nivell europeu, establint sistemes d'equivalències entre les titulacions. D'aquesta manera se solucionarien els problemes de “l'antiquada” universitat actual. Però, en què consisteix aquest nou model pedagògic? com es realitzarà l'harmonització europea?

· L'equivalència de les assignatures es produeix mitjançant l'establiment del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS). Cadascun d'aquests eurocrèdits consta d'entre 25 i 30 hores, és a dir, triplica les hores dels crèdits tradicionals (amb el corresponent augment en el preu de les matrícules). Tot i així, això no equival a un augment de les hores de classe, pràctiques i tutories, ans tot el contrari, ja que aquestes fins i tot disminueixen. Per tant, el que existeix és un gran augment del volum de treball per compte de l'estudiant, i així estem pagant pel temps de treball que vam emprar a casa (!!!). Aquest model està concebut per a que cada estudiant dediqui una mitjana de quaranta hores setmanals a la universitat, és a dir, dedicació a temps complet. Així s'impedeix poder compaginar estudis universitaris amb treball

· Cada vegada que es posa a la pràctica aquest nou model, la pròpia realitat demostra que no es tracta d’una veritable avaluació continua. La manca de finançament i les aules massificades impedeixen un aprenentatge de qualitat i un seguiment constant per part dels professors. Els nombrosos treballs en grup, a més d'una sobrecàrrega per al professorat, generen una divisió de tasques que fa que cada estudiant exclusivament es dedique i “aprenga” la seva part de la feina. Els constants “exercicis per a casa” i l'obligatorietat d'assistir a classe recorden més el col·legi que la universitat…

· El nou model pedagògic es recolza en l'informe Tuning, que prioritza l'adquisició de capacitats i habilitats en detriment de l'adquisició de coneixements, a més a més, aquestes destreses es defineixen en funció de criteris neoliberals i de les necessitats del mercat de treball europeu flexible i precari

· El projecte Tuning pretén la substitució d'una educació centrada en l'ensenyament per una educació centrada en l'aprenentatge, és a dir, ara es tracta “d'ensenyar a aprendre” (mitjançant informàtica, idiomes, recerca de documentació…) per a que “després” puguem aprendre pel nostre compte, però això sí, que a l'eixir del Grau estiguem preparats per a adaptar-nos al mercat laboral

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!


COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

LES EMPRESES DIRIGEIXEN LA UNIVERSITAT (octaveta)

La LOU i la LUC, seguint les directrius del Procés de Bolonya, pretenen acabar amb l’autonomia universitària i la llibertat de càtedra, introduint a representants polítics i empresarials en els organismes de direcció de la universitat, tant en els de caràcter intern (Consell Social i Consell de Govern), com en els externs (ANECA i AQU)

CONSELL SOCIAL
· Segons la LOU el Consell Social és “l’òrgan de participació de la societat a la universitat” i està integrat per “personalitats de la vida cultural, professional, econòmica, laboral i social, que no podran ser membres de la pròpia comunitat universitària”. Quan la LOU es refereix a la “societat”, en realitat vol dir “sectors empresarials i polítics”, així les empreses entren directament als òrgans de direcció de les universitats, tant per dirigir les pràctiques i els plans d’estudi i investigació (amb l’apropiació dels resultats i de les patents), com per lucrar-se dels estudiants (mitjançant les taxes i les matrícules, l’externalització de serveis i l’entrada en els campus).
· Segons la LUC, el Consell Social consta de quinze membres, sis provinents del Consell de Govern i nou escollits de la següent manera: dos pel Parlament de Catalunya, tres pel Govern de la Generalitat, un per l’Ajuntament, un pel món empresarial, un pel món laboral i un antic alumne.

ANECA I AQU
· Un dels elements clau que incorpora la LOU, així com la LUC, és la creació d’agències de qualitat i avaluació: l’Agència Nacional per l’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA-estatal) i l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Es tracta d’organismes externs a la comunitat universitària, que estan formats per empreses i que desenvolupen un paper determinant ja que són els responsables de l’avaluació tan de les universitats i de les titulacions, com del personal docent i investigador.
· Aquestes agències establiran rànquings d’universitats i de titulacions seguint criteris neoliberals amb l’objectiu d’orientar tant la inversió empresarial com a l’escassa subvenció pública cap a les que vagin quedant millor situades. Així, hi haurà universitats de primera i de segona classe competint contínuament per ser més rendibles i aconseguir finançament. Això portarà també un gran increment de la competitivitat entre universitats i una important degradació de la qualitat de l’ensenyament i de la investigació, que passarà a estar regida per criteris de rendibilitat econòmica.

FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

QUIN ÉS L'OBJECTIU DEL PROCÉS DE BOLONYA? (octaveta)

· L'origen del procés de Bolonya està en l'Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS) elaborat per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) amb l'objectiu d'aplicar els criteris de lliure competència empresarial al comerç de serveis. En aquest tractat l'educació és definida com un servei i per tant com una mercaderia amb la qual fer suculents negocis. És a dir, es tracta de la liberalització completa de l'ensenyament universitari. El AGCS amenaça amb acabar amb el finançament públic al qualificar a les subvencions com “efectes de distorsió en el comerç de serveis”
· La concreció de tots aquests plans neoliberals per a l'ensenyament universitari europea es dóna mitjançant la Declaració de Bolonya (1999) que cerca la convergència del sistema universitari europeu sota l'homogeneïtzació de criteris, els quals es basen en la competitivitat empresarial
· A pesar que la Declaració de Bolonya estableix un marc europeu, la UE no té competència en matèria d'ensenyament universitari, pel que per a implantar l’EEES és necessari que cada Estat establisca les seues pròpies lleis. En l'Estat espanyol les directrius de Bolonya s'assumeixen en la Llei Orgànica d'Universitats d'Aznar (2001) i en la reforma de Zapatero (2007). En Catalunya, la Llei d’Universitats de Catalunya (2003) adapta el sistema universitari català a la LOU
· Finalment, són les pròpies Universitats les quals baixen a terra les directrius de la LOU i la LUC: elaboració de plans pilot, plans d'estudi, reglaments, continguts de Graus, criteris d'accés i preus de Postgraus, precarización del personal universitari, canvi de model pedagògic…
· En definitiva, l'essència de la Declaració de Bolonya consisteix en la substitució del finançament públic per la inversió privada, per a posar els estudis superiors al servei dels interessos de les grans empreses i del mercat de treball, amb la corresponent precarització de les condicions laborals dels treballadors de la universitat. Per tot açò no té sentit intentar millorar aspectes concrets i aïllats de l’EEES, i menys quan encara ni tan sols està implantat. L'única forma que ens queda per a frenar aquest atac sense precedents a la universitat pública és plantejant-nos com objectiu la paralització del procés de Bolonya
· Tenint en compte que la implantació de l’EEES es dóna a través de les lleis que aproven els governs, exigim la derogació LOU, la LUC i els corresponents reials decrets. Així mateix, ja que en última instància qui aplica definitivament Bolonya és la pròpia universitat, la nostra lluita immediata és per que la UAB es declare insubmisa davant la LOU i la LUC i d'aquesta forma paralitze el procés de Bolonya

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com