domingo, 24 de febrero de 2008

MANIFEST ASSEMBLEA CONTRA LA PRECARIETAT I SINDICATS



Els treballadors i treballadores de la UAB del col·lectiu docent, investigador i d’administració i serveis que aquest 6 de març ens hem sumat a la vaga o hi donem suport de diferents formes, entenem que la nostra és una lluita per la defensa d’un ensenyament públic i de qualitat basat en unes condicions laborals dignes i justes per part d’aquelles i aquells que amb la nostra feina el fem possible en el dia a dia.
En conseqüència exigim:

1. Un increment del finançament públic de les universitats públiques. La base de la dignificació de les condicions laborals dels treballadors/es de la UAB comença per una política pública compromesa realment amb el finançament del conjunt de l’ensenyament públic i de les universitats com a part integrant d’aquest. L’ensenyament públic ha de ser vist des de les diferents administracions com un eix estratègic en la consecució d’una societat crítica i plenament democràtica.

2. Una implicació real de la UAB amb els i les seves treballadores. L’equip de Govern de la UAB ha de revisar les seves prioritats pressupostàries que actualment se centren més en una política d’aparador i grans titulars i deixen de banda el garantir unes condicions laborals dignes per a sectors importants dels treballadors i treballadores de la universitat.

3. L’eradicació de la precarietat laboral. La precarietat laboral en la que està immersa una part de les treballadores i treballadors de la UAB, a més de la precarietat que afecta molts altres àmbits de la vida d’aquestes persones, atempta contra la igualtat entre els treballadors/es i és la principal amenaça a la qualitat de les funcions pròpies de la universitat. La seva eliminació s’ha de centrar en tres eixos:
a. La reversió de l’actual procés d’externalització/privatització de serveis de la UAB.
b. L’elaboració d’un pla de regularització i estabilització dels diferents col·lectius docents i investigadors en situació de precarietat i l’aplicació sense ambigüitats de la legislació vigent en matèria de drets laborals (Estatut dels treballadors, conveni col·lectiu, Estatuto del Empleado Público, etc).
c. La resolució de casos de contractació amb figures fraudulentes encobertes que es donen en diversos centres, com és el cas de les beques de col·laboració, de capítol 6, convenis universitat-empresa i “teacher assistants”.
d. Tot el personal de Capítol VI ha de tenir els mateixos drets que el personal fix de plantilla, i se li ha d’aplicar el Conveni. La gerència ha de negociar i clarificar les places que són estructurals (amb contracte indefinit) i s’han de garantir els mateixos drets laborals, salarials i formatius que el personal fix. També és necessari exigir l’acompliment d’uns horaris ben definits, ja que moltes vegades la jornada real és superior al què estipula el contracte i el propi Conveni; igualment s’exigeix objectivitat i transparència a la hora de seleccionar el personal

4. No a les hores extres per a cobrir substitucions. Hi ha un ampli volum de substitucions relativament previsibles (per a càrrecs, sabàtics i altres llicències, etc.). Un increment de la dotació de treballadors/es estables facilitarà resoldre aquestes necessitats fent compatible una millora de les condicions laborals de la plantilla, dels serveis que ofereix i a l’hora evitarà incrementar de forma legalment dubtosa les jornades laborals.

5. Revisió del nou Model de Carrera Acadèmica. Aquesta mesura fou aprovada pel Consell de Govern sense haver estat prèviament negociada amb els diferents actors de la comunitat universitària.

6. Que es respecti la democràcia en els diferents espais de negociació de la UAB. No a les imposicions unilaterals per part de l’Equip de Govern de la UAB. L’Equip de Govern ha d’assumir l’existència de diferents espais de representació dels i les treballadores i del conjunt del col·lectiu docent i investigador i les seves competències, i promoure una autèntica pràctica negociadora en tot allò que ens afecti com a tals.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!

COMITÉ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

REIAL DECRET: GRAU/POSTGRAU (octaveta)


El passat octubre el consell de ministres va aprovar un Reial decret sobre l'ordenació dels ensenyaments universitaris que elimina les actuals Llicenciatures i Diplomatures i instaura un nou model basat en la divisió Grau-Màster-Doctorat. Aquest Reial decret també regula el procediment de verificació que haurien de superar els nous plans d'estudis.
GRAU

El Grau “té com finalitat l'obtenció per part de l'estudiant d'una formació general”, el que equival a una devaluació dels continguts i a la pèrdua de l'especialització i les atribucions que garanteixen actualment les titulacions
El Grau “està orientat a la preparació per a l'exercici d'activitats professionals” és a dir, com una FP especial dirigida a crear mà d'obra en funció de les necessitats del mercat de treball flexible i precari
El Grau es redueix a 4 anys amb un total de 240 crèdits, dels quals 60 corresponen a formació general bàsica, fins a 60 de pràctiques en empreses (no remunerades) i únicament uns 90, és a dir, un curs i mig, de formació específica relacionada amb la titulació en concret


POSTGRAU

Les atribucions que s'obtenen amb les actuals Llicenciatures i Diplomatures queden reservades per als Màsters
Juntament amb la pujada del preu dels Màsters (que es triplica) se substitueixen les actuals beques per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera
Mitjançant els Postgraus es produeix la privatització de l'ensenyament especialitzat, ja que l'objectiu que persegueix l’EEES és que el principal finançament dels Màsters provinga de la inversió privada
Les agències d'avaluació i qualitat (ANECA a nivell estatal i AQU a Catalunya) són les quals determinaran els plans d'estudi. Aquestes agències són organismes no universitaris (formats per grans empreses) que seleccionaran a les titulacions en funció de criteris de competitivitat i rendibilitat econòmica
Malgrat que els nous Postgraus atorgaran les atribucions de les actuals titulacions, qui tinguen, o estiguen cursant, Llicenciatures i Diplomatures, seran homologats com les noves titulacions devaluades de Grau


PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA
LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!
COMITÈ DE VAGA DE LA UAB
http://www.comitevagauab.blogspot.com

LA PRIVATITZACIÓ A LA UNIVERSITAT (octaveta)



La privatització s’aguditza estrepitosament amb el Procés de Bolonya degut al fet que es planteja un model educatiu que necessita una quantitat de finançament molt més elevada i que no és garantida per l’Estat, és a partir d’aquí que cada vegada hi incideixen més les empreses privades per aportar-hi capital a canvi de certs interessos. Així podem veure com tot i que la universitat no deixa de ser de titularitat pública, el finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
Així, entenem la privatització com una transferència d’activitats productives, prèviament desenvolupades per burocràcies públiques, a empreses privades. En aquest mateix sentit, també cal tenir en compte la privatització com a desregularització d’un servei, com a traspàs de la titularitat del sector públic al privat, i com a transferència de finançament del servei o com a introducció a la lògica de la competència en el sector públic.
Alhora cal remarcar que malgrat aquest és un concepte molt polisèmic també és una paraula carregada amb molta ideologia i concepcions polítiques de caràcter merament neoliberal.

· La privatització també es deixa veure a partir de les externalitzacions de serveis cabdals de la universitat, com ara publicacions, reprografia, informàtica..., fet que implica un preu més car en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques. Alguna exemples que podem veure en el cas de la UAB són les empreses OCE, Grup Soteras...
· El sector privat intervé en l’ensenyament i en la recerca traient-li autonomia: això és pot veure en el cas de l’Índex de les revistes a les que cal publicar (totes pertanyen a un grup d’empreses privat), també ho podem veure en el cas de la propietat de les patents, la propietat intel·lectual i els àmbits de recerca quan estan finançades per empreses, ja que en aquest cas aquestes són les que decideixen i condicionen clarament els resultats.
· Comercialització dels serveis educatius a l’exterior a partir de l’AGCS de l’OMC
· Privatització dels postgraus: amb l’entrada a l’EEES, a part de triplicar-se el preu d’aquests, també passaran a ser finançats bàsicament per la inversió privada.
· Incorporació de les grans empreses privades en els òrgans de decisió de la universitat amb el consegüent poder de pressió que se’ls hi presta. Un clar exemple d’això ho podem veure amb el Consell Social de la UAB, que segons la informació oficial és l’òrgan de participació de la societat en la Universitat i col·labora amb aquesta en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica. Així, a part de participar-hi membres destacats d’empreses com Novartis o Gas Natural, no és casualitat que l’antiga alumna sigui la presidenta de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.
· Avaluació de les universitats a través d’empreses que ho fan a partir d’uns estàndards de qualitat de disten de vetllar per l’equitat en la prestació del servei. Aquestes agències avaluen universitats, titulacions i professorat establint rànquings que potencien la competitivitat. En el cas català aquesta avaluació la du a terme l’AQU.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

PLA PILOT: FACULTAT DE POLÍTIQUES I SOCIOLOGIA (octaveta)


El curs 2004-05 onze de les quaranta titulacions de la UAB es van començar a aplicar els Plans Pilot, el conjunt de mesures que permeten la superació del vell model educatiu per adaptar la comunitat estudiantil al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Tant la titulació de Ciències Polítiques com la de Sociologia han estat patint des de fa quatre anys les mancances d’aquest Pla Pilot que pretén una sèrie de reformes que s’han de dur a terme amb un finançament del tot insuficient i que repercuteixen negativament a professores, becàries i estudiantes. Aquestes són les mancances més rellevants i les que causen la situació de caos i de precarietat que es viu ara mateix a la facultat:
· Desinformació sobre els processos que es duen a terme i sobre el futur de la titulació en si i de la titulació que rebran les estudiants un cop la finalitzin.
· Desorganització i descoordinació de les assignatures pel que fa als canvis constants tant del programa, els percentatges, la matèria o els dies dels exàmens; fets que porten a una impossibilitat d’organització personal.
· Disminució de l’autonomia de l’alumne per la regularització de l’assoliment dels coneixements amb les pràctiques i lliuraments setmanals sense que aquest esforç diari impliqui més coneixements.
· Elitització de l’ensenyament a causa de la impossibilitat de compatibilitzar el treball amb l’estudi tant pels “deures” constants i els treballs en grup com pel control de l’assistència (en alguns casos l’assistència ha arribat a suposar el 40% de la nota final!).
· Disminució de les classes en català per l’augment de l’arribada d’Erasmus a causa de Bolonya.
· Manca de mecanismes per a poder canalitzar les protestes o per a poder participar de l’elaboració dels plans o el seu millorament.
· Manca de recursos pel que fa als ordinadors i al professorat. Si Bolonya pretén que l’alumne sigui el subjecte actiu i que les classes siguin participatives, no es poden mantenir aules de 120 alumnes amb un sol professor.
· Duplicitat de la feina pel fet de realitzar una avaluació continua (treballs, pràctiques) i una de final (examen final sense el qual no és pot aprovar)

Segurament és hora de canviar el model pedagògic tradicional, però aquesta no és la forma, no es pot pretendre aplicar una reforma d’aquestes característiques sense finançament per les Facultats i sense sous pels estudiants que ens permetin estudiar a temps complet sense haver de treballar com fins ara.
Sense finançament aquesta reforma pedagògica és inaplicable i ens perjudica a totes. Avançar cap a un nou model d’ensenyament on l’alumne en sigui el centre si, posar pedaços al vell model per a que s’assembli al d’alguns països d’Europa no soluciona res i empitjora un model d’Universitat que prou mancances té.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

EUROCRÉDITS I AVALUACIÓ CONTÍNUA (octaveta)


Un dels arguments principals que utilitzen els defensors de Bolonya és la necessitat de realitzar un canvi en l'actual i deficient model pedagògic. També insisteixen en la importància d'una harmonització dels ensenyaments universitaris a nivell europeu, establint sistemes d'equivalències entre les titulacions. D'aquesta manera se solucionarien els problemes de “l'antiquada” universitat actual. Però, en què consisteix aquest nou model pedagògic? com es realitzarà l'harmonització europea?

· L'equivalència de les assignatures es produeix mitjançant l'establiment del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS). Cadascun d'aquests eurocrèdits consta d'entre 25 i 30 hores, és a dir, triplica les hores dels crèdits tradicionals (amb el corresponent augment en el preu de les matrícules). Tot i així, això no equival a un augment de les hores de classe, pràctiques i tutories, ans tot el contrari, ja que aquestes fins i tot disminueixen. Per tant, el que existeix és un gran augment del volum de treball per compte de l'estudiant, i així estem pagant pel temps de treball que vam emprar a casa (!!!). Aquest model està concebut per a que cada estudiant dediqui una mitjana de quaranta hores setmanals a la universitat, és a dir, dedicació a temps complet. Així s'impedeix poder compaginar estudis universitaris amb treball

· Cada vegada que es posa a la pràctica aquest nou model, la pròpia realitat demostra que no es tracta d’una veritable avaluació continua. La manca de finançament i les aules massificades impedeixen un aprenentatge de qualitat i un seguiment constant per part dels professors. Els nombrosos treballs en grup, a més d'una sobrecàrrega per al professorat, generen una divisió de tasques que fa que cada estudiant exclusivament es dedique i “aprenga” la seva part de la feina. Els constants “exercicis per a casa” i l'obligatorietat d'assistir a classe recorden més el col·legi que la universitat…

· El nou model pedagògic es recolza en l'informe Tuning, que prioritza l'adquisició de capacitats i habilitats en detriment de l'adquisició de coneixements, a més a més, aquestes destreses es defineixen en funció de criteris neoliberals i de les necessitats del mercat de treball europeu flexible i precari

· El projecte Tuning pretén la substitució d'una educació centrada en l'ensenyament per una educació centrada en l'aprenentatge, és a dir, ara es tracta “d'ensenyar a aprendre” (mitjançant informàtica, idiomes, recerca de documentació…) per a que “després” puguem aprendre pel nostre compte, però això sí, que a l'eixir del Grau estiguem preparats per a adaptar-nos al mercat laboral

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA
LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’
EEES!


COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

LES EMPRESES DIRIGEIXEN LA UNIVERSITAT (octaveta)

La LOU i la LUC, seguint les directrius del Procés de Bolonya, pretenen acabar amb l’autonomia universitària i la llibertat de càtedra, introduint a representants polítics i empresarials en els organismes de direcció de la universitat, tant en els de caràcter intern (Consell Social i Consell de Govern), com en els externs (ANECA i AQU)

CONSELL SOCIAL
· Segons la LOU el Consell Social és “l’òrgan de participació de la societat a la universitat” i està integrat per “personalitats de la vida cultural, professional, econòmica, laboral i social, que no podran ser membres de la pròpia comunitat universitària”. Quan la LOU es refereix a la “societat”, en realitat vol dir “sectors empresarials i polítics”, així les empreses entren directament als òrgans de direcció de les universitats, tant per dirigir les pràctiques i els plans d’estudi i investigació (amb l’apropiació dels resultats i de les patents), com per lucrar-se dels estudiants (mitjançant les taxes i les matrícules, l’externalització de serveis i l’entrada en els campus).
· Segons la LUC, el Consell Social consta de quinze membres, sis provinents del Consell de Govern i nou escollits de la següent manera: dos pel Parlament de Catalunya, tres pel Govern de la Generalitat, un per l’Ajuntament, un pel món empresarial, un pel món laboral i un antic alumne.

ANECA I AQU
· Un dels elements clau que incorpora la LOU, així com la LUC, és la creació d’agències de qualitat i avaluació: l’Agència Nacional per l’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA-estatal) i l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Es tracta d’organismes externs a la comunitat universitària, que estan formats per empreses i que desenvolupen un paper determinant ja que són els responsables de l’avaluació tan de les universitats i de les titulacions, com del personal docent i investigador.
· Aquestes agències establiran rànquings d’universitats i de titulacions seguint criteris neoliberals amb l’objectiu d’orientar tant la inversió empresarial com a l’escassa subvenció pública cap a les que vagin quedant millor situades. Així, hi haurà universitats de primera i de segona classe competint contínuament per ser més rendibles i aconseguir finançament. Això portarà també un gran increment de la competitivitat entre universitats i una important degradació de la qualitat de l’ensenyament i de la investigació, que passarà a estar regida per criteris de rendibilitat econòmica.


FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

QUIN ÉS L'OBJECTIU DEL PROCÉS DE BOLONYA? (octaveta)

· L'origen del procés de Bolonya està en l'Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS) elaborat per l'Organització Mundial del Comerç (OMC) amb l'objectiu d'aplicar els criteris de lliure competència empresarial al comerç de serveis. En aquest tractat l'educació és definida com un servei i per tant com una mercaderia amb la qual fer suculents negocis. És a dir, es tracta de la liberalització completa de l'ensenyament universitari. El AGCS amenaça amb acabar amb el finançament públic al qualificar a les subvencions com “efectes de distorsió en el comerç de serveis”
· La concreció de tots aquests plans neoliberals per a l'ensenyament universitari europea es dóna mitjançant la Declaració de Bolonya (1999) que cerca la convergència del sistema universitari europeu sota l'homogeneïtzació de criteris, els quals es basen en la competitivitat empresarial
· A pesar que la Declaració de Bolonya estableix un marc europeu, la UE no té competència en matèria d'ensenyament universitari, pel que per a implantar l’EEES és necessari que cada Estat establisca les seues pròpies lleis. En l'Estat espanyol les directrius de Bolonya s'assumeixen en la Llei Orgànica d'Universitats d'Aznar (2001) i en la reforma de Zapatero (2007). En Catalunya, la Llei d’Universitats de Catalunya (2003) adapta el sistema universitari català a la LOU
· Finalment, són les pròpies Universitats les quals baixen a terra les directrius de la LOU i la LUC: elaboració de plans pilot, plans d'estudi, reglaments, continguts de Graus, criteris d'accés i preus de Postgraus, precarización del personal universitari, canvi de model pedagògic…
· En definitiva, l'essència de la Declaració de Bolonya consisteix en la substitució del finançament públic per la inversió privada, per a posar els estudis superiors al servei dels interessos de les grans empreses i del mercat de treball, amb la corresponent precarització de les condicions laborals dels treballadors de la universitat. Per tot açò no té sentit intentar millorar aspectes concrets i aïllats de l’EEES, i menys quan encara ni tan sols està implantat. L'única forma que ens queda per a frenar aquest atac sense precedents a la universitat pública és plantejant-nos com objectiu la paralització del procés de Bolonya
· Tenint en compte que la implantació de l’EEES es dóna a través de les lleis que aproven els governs, exigim la derogació LOU, la LUC i els corresponents reials decrets. Així mateix, ja que en última instància qui aplica definitivament Bolonya és la pròpia universitat, la nostra lluita immediata és per que la UAB es declare insubmisa davant la LOU i la LUC i d'aquesta forma paralitze el procés de Bolonya


PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA
LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

REIAL DECRET: GRAU/POSTGRAU



El passat octubre el consell de ministres va aprovar un Reial decret sobre l'ordenació dels ensenyaments universitaris que elimina les actuals Llicenciatures i Diplomatures i instaura un nou model basat en la divisió Grau-Màster-Doctorat. El Reial decret també regula el procediment de verificació que haurien de superar els nous plans d'estudis. D'aquesta forma, el Govern Zapatero aprofundeix l'aplicació de la LOU i dóna un salt qualitatiu en la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) per a, segons planteja, respondre a les necessitats de la societat i economia del coneixement… Però, quins són realment les conseqüències pràctiques d'aquest canvi “d'esquema”?
GRAU

El Reial decret defineix que el Grau té com finalitat l'obtenció per part de l'estudiant d'una formació general i està orientat a la preparació per a l'exercici d'activitats professionals (Art 9 RD), és a dir, com una FP especial
Tots els Graus haurien d'adscriure's a una de les noves cinc branques de coneixement: Arts i Humanitats; Ciències; Ciències de la Salut; Ciències Socials i Jurídiques; Enginyeria i Arquitectura (Art 12 RD). Cada branca consta únicament d'entre cinc i tretze assignatures
El Grau es reduïx a 4 anys amb un total de 240 crèdits que es distribuïxen en (Art 12 RD):
· 60 crèdits de formació bàsica (36 com a mínim de la seva pròpia branca de coneixement i la resta de les altres branques bàsiques)
· fins a 60 crèdits de pràctiques en empreses (que no seran remunerades)
· 6 – 30 crèdits de treball fi de Grau
El Grau pot tenir únicament 90 crèdits (és a dir, un curs i mig) de formació específica relacionada amb la titulació en concret
La titulació de Grau ni tan sols consta del cognom “universitari” (Art 9 RD), per a aconseguir-lo serà necessari el corresponent Màster
La formació general del Grau correspon a una devaluació dels continguts i a la pèrdua de l'especialització i les atribucions que garanteixen actualment les Llicenciatures i Diplomatures (que es reserven per als Postgraus). És a dir, arquitectes que no poden dirigir obres, enginyers que no poden signar projectes, psicòlegs que no poden clinicar…
La preparació per a activitats professionals en realitat està dirigida a crear mà d'obra en funció de les necessitats del mercat de treball flexible i precari

POSTGRAU

· Les atribucions que s'obtenen amb les actuals Llicenciatures i Diplomatures queden reservades per als Màsters (tal com indiquen els Llibres Blancs de cada titulació)
· Per a poder pagar els alts costos dels Màsters (que, com a mínim, es tripliquen) no es podrà contar amb els actuals programes de beques, ja que se substituïxen per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera
· A través dels Postgraus es produïx la privatització de l'ensenyament especialitzat, ja que l'objectiu que persegueix el EEES és que el principal finançament dels Màsters provingui de la inversió privada (amb el que les atribucions professionals vindran a través de Màsters en enginyeria mecànica Renault, telecomunicacions Telefònica, mineria Repsol, informàtica IBM, enginyeria agrícola Monsanto… no obstant això, serà bastant més complicat trobar multinacionals que financin Màsters en arqueologia, art precolombí, llengua antiga…)
· Les agències d'avaluació i qualitat (ANECA a nivell estatal i AQU a Catalunya) són les quals determinaran els plans d'estudi de les titulacions de Graus, Màsters i Doctorats. Aquestes agències són organismes no universitaris on es troben representades físicament les grans empreses. Així, els Postgraus sofriran també una deterioració dels continguts, abandonant la recerca de coneixement i l'augment de la capacitat crític-científica, en canvi de criteris de competitivitat i rendibilitat econòmica. Tot això portarà amb si una dràstica reducció, i fins i tot la desaparició, d'un gran nombre de titulacions (Humanitats…)
· A pesar que els nous Postgraus atorgaran les atribucions de les actuals titulacions, qui tinguin, o estiguin cursant, Llicenciatures i Diplomatures, seran homologats com les noves titulacions devaluades de Grau

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA
LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’
EEES!


Reial decret: http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/files/2007-rd-ensenanzas-consejo-estadoo.pdf
LOU d'Aznar: http://www.mec.es/mecd/atencion/educacion/hojas/E_SistemaEduc/e-1-2.htm
Reforma de la LOU de Zapatero: http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/ProyectoLOU.pdf
LUC: http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/luc_home.htm
Llibres Blancs de les diferents titulacions: http://www.aneca.es/activin/activin_conver_LLBB.asp
COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

SURT AL CARRER I ATURAREM BOLONYA!


Han passat 6 anys des de l’aprovació de la LOU, desenvolupada i retocada al 2007. Com ja es va denunciar unitàriament pels estudiants, professors, rectors i treballadors des de el 2001, molts dels efectes de la seva aplicació es van fent realitat. L’últim pas del Ministeri representa un salt qualitatiu: l’aprovació del Reial Decret sobre l’Ordenació dels Ensenyaments Universitaris que elimina les actuals llicenciatures i diplomatures, i instaura el model de divisió “Grau-Màster-Doctorat”. Aquest RD estableix el Grau com a formació general bàsica amb continguts devaluats, sense gairebé atribucions i especialitzacions, que queden reservats pels Postgraus.
Any rere any, la comunitat estudiantil ha persistit en denunciar l’atac sense precedents a l’ensenyament públic que suposa l’aplicació de les lleis educatives (LOU i LOE), com a eines de la mercantilització de l’ensenyament, es a dir, tractant l’educació com una mercaderia més i no com un dret social. I com una mercaderia qualsevol ha estat negociada en el si de la Organització Mundial del Comerç (OMC), mitjançant l’Acord General de Comerç i Serveis, i la patronal europea.
A la Universitat, la mercantilització s’està portant a terme mitjançant l’aplicació de la LOU (Llei Orgànica d’Universitats) –complementada amb la LUC (Llei d’Universitats de Catalunya)- i el Reial Decret que pretenen implantar l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). El procés de Bolonya suposa un canvi radical en el model universitari: privatitza, mercantilitza i elititza l’ensenyament superior. Aquesta profunda transformació clarament neoliberal es concreta en:
1. El finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.
2. Les grans empreses entren als organismes de direcció de les universitats.
3. L’ensenyament crític-científic és reemplaçat per programes d’estudi i d’investigació al servei dels interessos de les multinacionals, concebuts per a ensinistrar treballadors.
4. Es creen organismes externs a la comunitat universitària que avaluen universitats, titulacions i professorat tot establint rànquings que potencien la competitivitat i la desaparició de les carreres poc “rendibles”.
5. L’ensenyament superior en català es margina, no es garanteix, i es discrimina a favor de les llengües més rendibles en virtut dels criteris de competitivitat empresarial i no del benefici social.
6. El segon cicle es mercantilitza, fent màsters amb els mateixos continguts, però triplicant el preu i sense programa de beques (que es substitueixen per beques-préstec –a retornar al finalitzar la carrera), mentre que al Grau manca especialització –tot i la pujada de taxes i matrícules-, i està destinat a un mercat de treball flexible i precari.
7. Els nous crèdits europeus (ECTS) augmenten considerablement el volum de feina per part de l’estudiant, que a més a més hem de pagar, i exigeixen la dedicació a temps complet. L’establiment dels ECTS condueix a una producció intel·lectual estandarditzada i sense criteris de qualitat, sota la mal anomenada avaluació continuada.
8. La càrrega docent per al professorat s’incrementa sense que es reflecteixi en la millora de les seves condicions laborals.
9. La càrrega de tasques pel personal d’administració i serveis s’incrementa sense que es reconegui la categoria laboral.
10. La precarietat laboral i els contractes irregulars s’institucionalitzen, a causa de la manca de finançament públic i la congelació de l’ampliació del capítol de personal malgrat les necessitats objectives dels servei: mitjançant falses beques que substitueixen contractes; contractes que no reflecteixen la càrrega laboral real; el no reconeixement de categories;...
Serveis cabdals de la universitat (publicacions, reprografia, restauració, servei d’informàtica...) s’externalitzen a un preu més car, amb una notable caiguda de la qualitat del servei pels usuaris, en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques (OCE, Grup Soteras...)
L’aplicació de la LOU i la LUC també requereix el protagonisme i responsabilitat de les universitats per fer realitat aquest desmantellament de la universitat publica, la degradació dels continguts, de la qualitat docent i d’estudi i l’erosió progressiva de les condicions de treball pel conjunt dels seus treballadors. Per tal de situar-se al primer lloc d’una carrera competitiva sense un horitzó clar, les universitats estan desenvolupant a corre-cuita les directrius del Ministeri i de la Generalitat sense cap mena de consideració envers els estudiants i treballadors, sense l’esperit crític que les hauria de caracteritzar.
Entenem que l’abast de la LOU i de la construcció de l'EEES en els termes descrits, no és una reforma que vulgui donar a la universitat un paper responsable envers la societat, ni que vulgui oferir la possibilitat d’aprendre i qualificar-se independentment de l’origen social dels estudiants, ni que vulgui convertir la universitat en un lloc de treball digne. Tot al contrari: és una reforma al servei de la patronal catalana, espanyola i europea; és una reforma que vol fer negoci sobre les esquenes dels treballadors i restringir l’accés dels estudiants de classe treballadora a l’educació superior.
Insistim que el procés de Bolonya no està implantat encara i que per a fer-ho és necessari que cada Estat aprovi lleis per a la seva aplicació, ja que la UE no té competències en matèria educativa (Tractat Constitutiu Comunitat Europea. Art.149.4). Per això lluitem per la derogació de la LOU, la LUC i els Reials Decrets per aturar l’EEES.
Com ja hem dit, el procés de Bolonya limitarà enormement l’accés a la universitat. Per aquest motiu l’ensenyament secundari ha de patir també una important transformació, que es basa en la implantació d’Itineraris destinats a crear mà d’obra barata i que exclouen la possibilitat d’accedir a la universitat. La Llei Orgànica d’Educació (LOE) i la Llei Catalana d’Educació (LEC) augmenta els privilegis i les subvencions a la privada, en perjudici de la pública, i equipara davant la llei als centres públics i concertats, permetent que a l’hora d’implantar els itineraris cada institut pugui escollir la ruta que prefereixi. En la pràctica això equival a la segregació dels estudiants, ja que els centres privats es dedicaran principalment als itineraris que van a la universitat, mentre que els públics tendiran a convertir-se en centres de menor nivell, amb un ensenyament de baixa qualitat dirigit a un mercat laboral precari.
L’ensenyament públic ha degenerat enormement els últims anys i tothom està d’acord que és necessari un canvi. No obstant això, les actuals reformes són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això exigim la paralització del procés de Bolonya, la derogació de les lleis d’educació i que s’obri un procés democràtic i obert de debat on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors i treballadors d’administració i serveis, i que contempli:
1. Estudis dignes, en català i gratuïts per a tothom.
2. Programes de beques que garanteixin condicions òptimes d’estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge...)
3. Una universitat realment pública i al servei de la transformació social –que introdueixi valors crítico-científics, solidaris, de cooperació, no sexistes, no classistes...- i no com a corretja de transmissió dels interessos i de la socialització dels costos de l’empresa privada.
4. Un finançament públic solvent que permeti el normal funcionament de la universitat sense haver de cedir al xantatge de la patronal, i sense haver d’obligar a l’endeutament als estudiants.
Unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d’investigació de qualitat.
Davant les eleccions espanyoles del proper 9 de març no podem oblidar que els principals responsables d’aprofundir la privatització encoberta de l’ensenyament públic han estat els dos últims governs: el del PP, per aprovar la LOU i el del PSOE per no complir la seva promesa electoral de derogar-la i per continuar aquest camí amb el Reial Decret, correspost pel govern de la Generalitat (PSC, ERC, ICV-EUiA). Tres dies abans de les eleccions estatals, volem denunciar a tots els partits polítics institucionals sense excepció (PSOE, PP, ERC, IU, ICV, CiU, PNB...) per haver votat al parlament espanyol a favor de l’actual procés de privatització, mercantilització i elitització de la universitat pública.
Per tot això, la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP) –formada per les Assemblees de Facultats i els sindicats d’estudiants AEP i SEPC-, convoquem unes jornades de lluita estudiantil amb manifestació central a Barcelona pel dia 6 de Març. També fem una crida a professors, becaris, investigadors, personal d’administració i serveis, a la totalitat de la comunitat estudiantil i, en general, a tota la societat a participar i donar suport a aquesta lluita que ens afecta a tots.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
PER LA DEROGACIÓ DE LA LOE, LA LOU, LA LUC I ELS SEUS REIALS DECRETS!
FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
NO A LA SEGREGACIÓ A LES ESCOLES!
PER UN ENSENYAMENT EN CATALÀ, PÚBLIC, GRATUÏT, LAIC I DE QUALITAT!

LES EMPRESES DIRIGEIXEN LA UNIVERSITAT


Quan Aznar va aprovar la LOU, Zapatero la va denunciar davant el Tribunal Constitucional per violar l'article 27 de la Constitució Espanyola (que estableix l'autonomia de les Universitats) ja que la LOU permet l'entrada d'organismes polítics i empresarials en les adreces de les universitàries (Consell Social i Consell de Govern). El PSOE es va comprometre també a convertir a la ANECA en una agència pública, ja que aquest organisme decisiu en el nou model d'ensenyament superior, és aliè a la comunitat universitària i està integrat per empreses. No obstant això, el govern Zapatero, lluny de complir les promeses que va fer quan estava en l'oposició, ha mantingut tot el projecte original de mercantilització, atemptant així contra la llibertat de càtedra i incomplint la seva pròpia constitució. Però, quins són els mecanismes d'entrada de les empreses en els organismes d'adreça de la universitat i quin paper juguen?


CONSELL DE GOVERN (LOU Art15)
Què és? “El Consell de Govern és l'òrgan de govern de la Universitat”
Quin és la seva funció? “Estableix les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat, així com les directrius i procediments per a la seva aplicació, en els àmbits d'organització dels ensenyaments, investigació, recursos humans i econòmics i elaboració dels pressupostos”
Qui ho integra? “El Consell de Govern estarà constituït pel rector, que ho presidirà, el Secretari General i el Gerent, i per un màxim de 50 membres. (…) fins a un màxim de tres membres del Consell Social, no pertanyents a la pròpia comunitat universitària”

CONSELL SOCIAL (LOU Art14)
Què és? “El Consell Social és l'òrgan de participació de la SOCIETAT en la universitat, i ha d'exercir com element d'interrelació entre la SOCIETAT i la universitat”
Quin és la seva funció? “Correspon al Consell Social la supervisió de les activitats de caràcter econòmic de la universitat i del rendiment dels seus serveis i promoure la col·laboració de la SOCIETAT en el finançament de la universitat”
Qui ho integra? “personalitats de la vida cultural, professional, econòmica, laboral i social, que no podran ser membres de la pròpia comunitat universitària. Seran, no obstant això, membres del Consell Social, el Rector, el Secretari General i el Gerent, així com un professor, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis, triats pel consell de Govern d'entre els seus membres. El President del Consell Social serà nomenat per la Comunitat Autònoma”
Qui tria els seus membres? Segons la LUC (Art82), consta de quinze membres, sis provinents del Consell de Govern i nou triats de la següent forma: dues pel Parlament de Catalunya, tres pel Govern de la Generalitat, un per l'Ajuntament, un pel món empresarial, un pel món laboral i un antic alumne (com ocorre amb la directora de la Fundació Forum Universal de les Cultures que va estudiar en la UAB i ara forma part del Consell Social com ex-alumna)
QUAN LA LOU ES REFEREIX A LA “SOCIETAT”, EN REALITAT VOL DIR “SECTORS EMPRESARIALS I POLÍTICS”. El Consell Social i el Consell de Govern representen la principal via d'accés de les empreses a l'àmbit universitari, tant per a dirigir les pràctiques i els plans d'estudi i d'investigació (amb apropiació de resultats i patents inclosa), com per a lucrar-se a costa dels estudiants (mitjançant les taxes i matrícules, la externalització de serveis i l'entrada en els campus). Així podem veure com en el propi Consell Social de la UAB es troben representats organisme del govern com PSC i ERC, i grans empreses com ara Novartis, La Caixa o Telefònica.

ANECA I AQU
Un dels elements clau que incorpora la LOU, així com la LUC, per a la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) és la creació d'agències de qualitat i avaluació: l'Agència Nacional per a l'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA-estatal) i la Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU)
Tant la ANECA com la AQU són organismes externs a la comunitat universitària, que estan constituïts per empreses i que ocupen un paper determinant, ja que són les responsables de l'avaluació tant de les universitats i de les titulacions, com del personal docent i investigador (segons estableixen tant la LOU i la LUC com el Reial decret sobre l'ordenació dels ensenyaments universitaris)
Aquestes agències elaboren els Llibres Blancs on s'especifiquen les característiques que han de complir les titulacions de Grau, Màster i Doctorat perquè aconseguisquen la seva acreditació. Tot açò, és clar, en funció dels interessos mercantilistes de les grans empreses i de les necessitats d'un mercat de treball flexible i precari
Aquestes agències establiran rànquings d'universitats i de titulacions seguint criteris neoliberals, amb l'objectiu d'orientar tant a la inversió empresarial com a l'escassa subvenció pública cap a les quals vagen quedant millor situades. Així hauran universitats de primera i de segona classe, competint contínuament per ser més rendibles i aconseguir finançament. Això portarà amb si un gran increment de la competitivitat entre universitats i una important degradació de la qualitat de l'ensenyament i la investigació, que passarà a estar regida per criteris de rendibilitat econòmica (provocant fins i tot la desaparició d'universitats i d'un gran nombre de titulacions com les Humanitats)

FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA
LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L’
EEES!

LUC: http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/luc_home.htm
LOU d'Aznar: http://www.mec.es/mecd/atencion/educacion/hojas/E_SistemaEduc/e-1-2.htm
Reforma de la LOU de Zapatero: http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/ProyectoLOU.pdf
Llibres Blancs de les diferents titulacions: http://www.aneca.es/activin/activin_conver_LLBB.asp
Reial decret: http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/files/2007-rd-ensenanzas-consejo-estadoo.pdf
COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

QUIN ÉS L'OBJECTIU DEL PROCÉS DE BOLONYA?

Des de la comunitat universitària es porten molts anys escoltant una sèrie d'avisos i denúncies que insisteixen en que s'està produint un procés de privatització-mercantilització-elitització de l'ensenyament superior. Es parla de la declaració de Bolonya, de l'EEES, la LOU i la LUC, els Graus i Postgraus, eurocrèdits (ECTS) i avaluació continua, dels Llibres Blancs i la desaparició de titulacions, de l'entrada de les empreses en els organismes de direcció de les universitats… Però, quin és realment l'objectiu del procés de Bolonya? D'on surt l'EEES i qui i com el pretenen implantar? És possible impedir aquest canvi radical dels esquemes universitaris? Com hem d'enfrontar-nos a aquest procés de privatització?

· L'origen del procés de Bolonya rau a l'Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS) elaborat per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquest acord té l'objectiu d'aplicar els criteris de lliure competència empresarial al comerç de serveis, eliminant qualsevol tipus d'intervenció estatal en aquest àmbit. A aquest tractat, l'educació és definida com un servei i, per tant, com una mercaderia per poder fer suculents negocis. És a dir, es tracta de la liberalització complerta de l'ensenyament universitari

· Segons l'AGCS, les mesures que adopti cada Estat no poden representar "obstacles innecessaris" a la lliure circulació de mercaderies (Art 6), i amenaça amb acabar amb el finançament públic al qualificar a les subvencions com "efectes de distorsió en el comerç de serveis" (Art 15)

· El procés de Bolonya encaixa amb els objectius del Tractat de Maastrich (1991), que posa les bases per a la restricció de les subvencions públiques, i amb l'Estratègia de Lisboa (2000), que pretén aconseguir "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans del 2010" i on l'ensenyament "ha d'adaptar-se a les noves exigències tecnològiques, de personal qualificat i de flexibilitat" en funció dels interessos de la patronal europea

· La concreció de tots aquests plans neoliberals per a l'ensenyament universitari europeu es dóna mitjançant la Declaració de Bolonya (1999) que pretén la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) per a l'any 2010. D'aquesta manera, es cerca la convergència del sistema universitari europeu sota l'homogeneïtzació de criteris. Tot i així, donat que aquests criteris es basen en la competitivitat empresarial per conformar l'espai únic, es discriminen els drets de les nacions oprimides, com per exemple, amb la marginació de la llengua catalana en benefici d'idiomes més "rentables" com el castellà o l'anglès

· Malgrat que la Declaració de Bolonya estableix un marc europeu, la UE no té competències en matèria d'ensenyament universitari (Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea. Art 149.4), pel que no pot establir normes obligatòries que afectin a l'educació superior. Per tant, per implantar l'EEES és necessari que cada Estat estableixi les seves pròpies lleis

· A l'Estat espanyol, les directrius de Bolonya s'assumeixen a la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) que va aprovar Aznar (2001) i a la que Zapatero es va enfrontar des de l'oposició, prometent derogar-la si arribava al govern, per tractar-se d'una llei que acaba amb l'autonomia universitària i introdueix al món polític i empresarial als organismes de direcció i avaluació de les universitats. Per això, també va ser denunciada pel conjunt de la comunitat universitària i tota l'esquerra política i sindical. Finalment, Zapatero, un cop al govern espanyol, es va limitar a una suposada reforma de la LOU (2007) que manté la totalitat de l'essència de la Declaració de Bolonya i, fins i tot, la va profunditzant per mitjà de reials decrets

· Al Principat de Catalunya, el Parlament va aprovar la Llei d'Universitats de Catalunya (2003) per adaptar el sistema universitari català a la LOU i a la liberalització que marca l'OMC (tal i com defineix la LUC en el seu preàmbul). D'aquesta forma, el govern de la Generalitat va concretant els detalls de la implantació de l'EEES a les universitats de Catalunya (finançament, constitució d'organismes de direcció…)

· Finalment, són les pròpies Universitats les que posen en pràctica les directrius de la LOU i la LUC: elaboració de plans pilot, plans d'estudi, reglaments, continguts de Graus, criteris d'accés i preus de Postgraus, precarització del personal universitari, canvi de model pedagògic…

· En definitiva, l'essència de la Declaració de Bolonya consisteix en la substitució del finançament públic per la inversió privada, per posar els estudis superiors al servei dels interessos de les grans empreses i del mercat del treball, amb la corresponent precarització de les condicions laborals dels treballadors de la universitat. Per tot això, no té sentit intentar millorar aspectes concrets i aïllats de l'EEES, i menys encara quan ni tan sols està implantat. L'única forma que ens queda, per frenar aquest atac sense precedents a la universitat pública, és plantejar-nos com a objectiu la paralització del procés de Bolonya

· Tenint en compte que la implantació de l'EEES es dóna per mitjà de les lleis que aproven els governs, exigim la derogació de la LOU, la LUC i els corresponents reials decrets. Així mateix, donat que la darrera instància, qui aplica definitivament Bolonya, és la pròpia universitat, la nostra lluita immediata és per a que la UAB es declari insubmisa a la LOU i la LUC i, d'aquesta forma, paralitzi el procés de Bolonya


L'ensenyament públic ha degenerat enormement els darrers anys i tota la comunitat universitària està d'acord en que és necessari un canvi. No obstant, les actuals reformes, a més d'estar elaborades de forma antidemocràtica, al marge de la comunitat educativa, són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això, l'exigència de paralització de Bolonya i derogació de les lleis educatives es complementa amb l'exigència de l'obertura d'un procés de debat democràtic i obert, on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors i treballadors d'administració i serveis. Aquest procés haurà de contemplar estudis dignes, en català i gratuïts per a tots, programes de beques que assegurin condicions òptimes d'estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge…). Una universitat realment pública i al servei de la transformació social, que compti amb un finançament públic suficient i que asseguri unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d'investigació de qualitat.


PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!

DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!

PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!



Declaració de Bolonya: http://www.mec.es/universidades/eees/files/Declaracion_Bolonia.pdf
AGCS: http://www.wto.org/spanish/docs_s/legal_s/26-gats_01_s.htm
LOU d'Aznar: http://www.mec.es/mecd/atencion/educacion/hojas/E_SistemaEduc/e-1-2.htm
Reforma de la LOU de Zapatero: http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/ProyectoLOU.pdf
LUC: http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/luc_home.htm

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

martes, 19 de febrero de 2008

LA PRIVATITZACIÓ A LA UNIVERSITAT

LA PRIVATITZACIÓ A LA UNIVERSITAT

La privatització s’aguditza estrepitosament amb el Procés de Bolonya degut al fet que es planteja un model educatiu que necessita una quantitat de finançament molt més elevada i que no és garantida per l’Estat, és a partir d’aquí que cada vegada hi incideixen més les empreses privades per aportar-hi capital a canvi de certs interessos. Així podem veure com tot i que la universitat no deixa de ser de titularitat pública, el finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.

Així, entenem la privatització com una transferència d’activitats productives, prèviament desenvolupades per burocràcies públiques, a empreses privades. En aquest mateix sentit, també cal tenir en compte la privatització com a desregularització d’un servei, com a traspàs de la titularitat del sector públic al privat, i com a transferència de finançament del servei o com a introducció a la lògica de la competència en el sector públic.
Alhora cal remarcar que malgrat aquest és un concepte molt polisèmic també és una paraula carregada amb molta ideologia i concepcions polítiques de caràcter merament neoliberal.

· La privatització també es deixa veure a partir de les externalitzacions de serveis cabdals de la universitat, com ara publicacions, reprografia, informàtica..., fet que implica un preu més car en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques. Alguna exemples que podem veure en el cas de la UAB són les empreses OCE, Grup Soteras...
· El sector privat intervé en l’ensenyament i en la recerca traient-li autonomia: això és pot veure en el cas de l’Índex de les revistes a les que cal publicar (totes pertanyen a un grup d’empreses privat), també ho podem veure en el cas de la propietat de les patents, la propietat intel·lectual i els àmbits de recerca quan estan finançades per empreses, ja que en aquest cas aquestes són les que decideixen i condicionen clarament els resultats.
· Comercialització dels serveis educatius a l’exterior a partir de l’AGCS de l’OMC
· Privatització dels postgraus: amb l’entrada a l’EEES, a part de triplicar-se el preu d’aquests, també passaran a ser finançats bàsicament per la inversió privada.
· Incorporació de les grans empreses privades en els òrgans de decisió de la universitat amb el consegüent poder de pressió que se’ls hi presta. Un clar exemple d’això ho podem veure amb el Consell Social de la UAB, que segons la informació oficial és l’òrgan de participació de la societat en la Universitat i col·labora amb aquesta en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica. Així, a part de participar-hi membres destacats d’empreses com Novartis o Gas Natural, no és casualitat que l’antiga alumna sigui la presidenta de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.
· Avaluació de les universitats a través d’empreses que ho fan a partir d’uns estàndards de qualitat de disten de vetllar per l’equitat en la prestació del servei. Aquestes agències avaluen universitats, titulacions i professorat establint rànquings que potencien la competitivitat. En el cas català aquesta avaluació la du a terme l’AQU.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com

BOLONYA I LES CONDICIONS DE TREBALL A LA UNIVERSITAT


La reforma de la universitat envers l’Espai Europeu d’Educació Superior és un salt qualitatiu en el model d’universitat pública a tots els nivells també pels treballadors, siguin docents, investigadors o d’administració i serveis.
Actualment la política de personal de la UAB és el model a seguir per totes les universitats públiques: l’abaratiment dels costos de personal per totes les vies possibles i per sobre de la qualitat i preu dels serveis que desenvolupen, i per sobre de la qualitat de la docència i la investigació i per descomptat, per sobre dels drets dels treballadors: conciliació vida personal i laboral, estabilitat, salut emocional, psíquica, …
Aquest abaratiment dels costos de personal rau en la MANCA DE FINANÇAMENT PÚBLIC. Tanmateix, la pròpia aplicació de la LOU i de la LUC preveu aquesta congelació del finançament públic: el condiciona a estàndards de qualitat competitiva i promou obertament que aquest buit sigui “compensat” pel finançament privat: Banc Santander, Caixa Catalunya, … i la butxaca dels estudiants (cada cop més endeutats).
La manca de finançament i la precarització de les condicions laborals no és una questió conjuntural sinó estructural i profundament lligada a aquest nou paradigma dels serveis públics sigui l’ensenyament superior, sigui la sanitat, els transports públics i fins i tot l’ensenyament mitjà. La Universitat no és menys que qualsevol altre sector susceptible d’obrir mercat.
COM?
1.- Extensió de figures “paralaborals” : becaris a tot arreu: tasques docents, tasques del PAS. Beques de Col·laboració, Convenis Universitat- Empresa (PCUE), becaris de suport a la recerca, increment càrrega docent becaris predoctorals, …
b) Foment del treball gratuït o no reconegut com a treball dels estudiants (pràctiques en empreses, pràcticum professional, …)
c) Foment del frau : Hores extres sense reconeixement i contractes que no reflecteixen la jornada laboral real..; Contractes que no compleixen els criteris pels quals estan creats (falsos associats)
d) Eliminació de figures laborals decents (p.e. ajudants segons la LOU reformada)
e) Increment de tasques sense reconeixement de la categoria laboral (i per tant, sense increment de salari): serveis informàtics (SID’s), càrrecs de gestió, ...
f) Foment del clientelisme i de la competència salvatge entre el professorat: increment de l’autoexplotació per assolir els criteris d’acreditació.

L’Equip de Govern de la UAB té una responsabilitat directa i flagrant en la degradació de les condicions laborals dels seus treballadors i estudiants per l’acció de Gerència i per l’aplicació a qualsevol cost (social i humà) d’una reforma que és el suïcidi de l’ensenyament superior. La UAB és un alumne model en l’aplicació de les directrius de fons que es deriven del model Bolonya. Si est treballador/a i si ets estudiant, la teva reforma de la universitat no és Bolonya.
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC, JA!
DECLAREM LA UAB INSUBMISA A L’EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB
http://www.comitevagauab.blogspot.com

PLA PILOT: FACULTAT DE POLÍTIQUES I SOCIOLOGIA


El curs 2004-05 onze de les quaranta titulacions de la UAB es van començar a aplicar els Plans Pilot, el conjunt de mesures que permeten la superació del vell model educatiu per adaptar la comunitat estudiantil al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES). Tant la titulació de Ciències Polítiques com la de Sociologia han estat patint des de fa quatre anys les mancances d’aquest Pla Pilot que pretén una sèrie de reformes que s’han de dur a terme amb un finançament del tot insuficient i que repercuteixen negativament a professores, becàries i estudiantes. Aquestes són les mancances més rellevants i les que causen la situació de caos i de precarietat que es viu ara mateix a la facultat:
  • Desinformació sobre els processos que es duen a terme i sobre el futur de la titulació en si i de la titulació que rebran les estudiants un cop la finalitzin.
  • Desorganització i descoordinació de les assignatures pel que fa als canvis constants tant del programa, els percentatges, la matèria o els dies dels exàmens; fets que porten a una impossibilitat d’organització personal.
  • Disminució de l’autonomia de l’alumne per la regularització de l’assoliment dels coneixements amb les pràctiques i lliuraments setmanals sense que aquest esforç diari impliqui més coneixements.
  • Elitització de l’ensenyament a causa de la impossibilitat de compatibilitzar el treball amb l’estudi tant pels “deures” constants i els treballs en grup com pel control de l’assistència (en alguns casos l’assistència ha arribat a suposar el 40% de la nota final!).
  • Disminució de les classes en català per l’augment de l’arribada d’Erasmus a causa de Bolonya.
  • Manca de mecanismes per a poder canalitzar les protestes o per a poder participar de l’elaboració dels plans o el seu millorament.
  • Manca de recursos pel que fa als ordinadors i al professorat. Si Bolonya pretén que l’alumne sigui el subjecte actiu i que les classes siguin participatives, no es poden mantenir aules de 120 alumnes amb un sol professor.
  • Duplicitat de la feina pel fet de realitzar una avaluació continua (treballs, pràctiques) i una de final (examen final sense el qual no és pot aprovar)

Segurament és hora de canviar el model pedagògic tradicional, però aquesta no és la forma, no es pot pretendre aplicar una reforma d’aquestes característiques sense finançament per les Facultats i sense sous pels estudiants que ens permetin estudiar a temps complet sense haver de treballar com fins ara.
Sense finançament aquesta reforma pedagògica és inaplicable i ens perjudica a totes. Avançar cap a un nou model d’ensenyament on l’alumne en sigui el centre si, posar pedaços al vell model per a que s’assembli al d’alguns països d’Europa no soluciona res i empitjora un model d’Universitat que prou mancances té.

LES EMPRESES DIRIGEIXEN LA UNIVERSITAT


La LOU i la LUC, seguint les directrius del Procés de Bolonya, pretenen acabar amb l’autonomia universitària i la llibertat de càtedra, introduint a representants polítics i empresarials en els organismes de direcció de la universitat, tant en els de caràcter intern (Consell Social i Consell de Govern), com en els externs (ANECA i AQU)

CONSELL SOCIAL
Segons la LOU el Consell Social és “l’òrgan de participació de la societat a la universitat” i està integrat per “personalitats de la vida cultural, professional, econòmica, laboral i social, que no podran ser membres de la pròpia comunitat universitària”. Quan la LOU es refereix a la “societat”, en realitat vol dir “sectors empresarials i polítics”, així les empreses entren directament als òrgans de direcció de les universitats, tant per dirigir les pràctiques i els plans d’estudi i investigació (amb l’apropiació dels resultats i de les patents), com per lucrar-se dels estudiants (mitjançant les taxes i les matrícules, l’externalització de serveis i l’entrada en els campus).
Segons la LUC, el Consell Social consta de quinze membres, sis provinents del Consell de Govern i nou escollits de la següent manera: dos pel Parlament de Catalunya, tres pel Govern de la Generalitat, un per l’Ajuntament, un pel món empresarial, un pel món laboral i un antic alumne.
ANECA I AQU
Un dels elements clau que incorpora la LOU, així com la LUC, és la creació d’agències de qualitat i avaluació: l’Agència Nacional per l’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA-estatal) i l’Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Es tracta d’organismes externs a la comunitat universitària, que estan formats per empreses i que desenvolupen un paper determinant ja que són els responsables de l’avaluació tan de les universitats i de les titulacions, com del personal docent i investigador.
Aquestes agències establiran rànquings d’universitats i de titulacions seguint criteris neoliberals amb l’objectiu d’orientar tant la inversió empresarial com a l’escassa subvenció pública cap a les que vagin quedant millor situades. Així, hi haurà universitats de primera i de segona classe competint contínuament per ser més rendibles i aconseguir finançament. Això portarà també un gran increment de la competitivitat entre universitats i una important degradació de la qualitat de l’ensenyament i de la investigació, que passarà a estar regida per criteris de rendibilitat econòmica.

FORA EMPRESES DE LA UNIVERSITAT!
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC, JA!
DECLAREM LA UAB INSUBMISA A L’EEES!

COMITÉ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com