Un dels arguments principals que utilitzen els defensors de Bolonya és la necessitat de realitzar un canvi en l'actual i deficient model pedagògic. També insisteixen en la importància d'una harmonització dels ensenyaments universitaris a nivell europeu, establint sistemes d'equivalències entre les titulacions. D'aquesta manera se solucionarien els problemes de “l'antiquada” universitat actual. Però, en què consisteix aquest nou model pedagògic? com es realitzarà l'harmonització europea?
· L'equivalència de les assignatures es produeix mitjançant l'establiment del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS). Cadascun d'aquests eurocrèdits consta d'entre 25 i 30 hores, és a dir, triplica les hores dels crèdits tradicionals (amb el corresponent augment en el preu de les matrícules). Tot i així, això no equival a un augment de les hores de classe, pràctiques i tutories, ans tot el contrari, ja que aquestes fins i tot disminueixen. Per tant, el que existeix és un gran augment del volum de treball per compte de l'estudiant, i així estem pagant pel temps de treball que vam emprar a casa (!!!). Aquest model està concebut per a que cada estudiant dediqui una mitjana de quaranta hores setmanals a la universitat, és a dir, dedicació a temps complet. Així s'impedeix poder compaginar estudis universitaris amb treball
· Cada vegada que es posa a la pràctica aquest nou model, la pròpia realitat demostra que no es tracta d’una veritable avaluació continua. La manca de finançament i les aules massificades impedeixen un aprenentatge de qualitat i un seguiment constant per part dels professors. Els nombrosos treballs en grup, a més d'una sobrecàrrega per al professorat, generen una divisió de tasques que fa que cada estudiant exclusivament es dedique i “aprenga” la seva part de la feina. Els constants “exercicis per a casa” i l'obligatorietat d'assistir a classe recorden més el col·legi que la universitat…
· El nou model pedagògic es recolza en l'informe Tuning, que prioritza l'adquisició de capacitats i habilitats en detriment de l'adquisició de coneixements, a més a més, aquestes destreses es defineixen en funció de criteris neoliberals i de les necessitats del mercat de treball europeu flexible i precari
· El projecte Tuning pretén la substitució d'una educació centrada en l'ensenyament per una educació centrada en l'aprenentatge, és a dir, ara es tracta “d'ensenyar a aprendre” (mitjançant informàtica, idiomes, recerca de documentació…) per a que “després” puguem aprendre pel nostre compte, però això sí, que a l'eixir del Grau estiguem preparats per a adaptar-nos al mercat laboral
No hay comentarios:
Publicar un comentario