Des de la comunitat universitària es porten molts anys escoltant una sèrie d'avisos i denúncies que insisteixen en que s'està produint un procés de privatització-mercantilització-elitització de l'ensenyament superior. Es parla de la declaració de Bolonya, de l'EEES, la LOU i la LUC, els Graus i Postgraus, eurocrèdits (ECTS) i avaluació continua, dels Llibres Blancs i la desaparició de titulacions, de l'entrada de les empreses en els organismes de direcció de les universitats… Però, quin és realment l'objectiu del procés de Bolonya? D'on surt l'EEES i qui i com el pretenen implantar? És possible impedir aquest canvi radical dels esquemes universitaris? Com hem d'enfrontar-nos a aquest procés de privatització?
· L'origen del procés de Bolonya rau a l'Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS) elaborat per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquest acord té l'objectiu d'aplicar els criteris de lliure competència empresarial al comerç de serveis, eliminant qualsevol tipus d'intervenció estatal en aquest àmbit. A aquest tractat, l'educació és definida com un servei i, per tant, com una mercaderia per poder fer suculents negocis. És a dir, es tracta de la liberalització complerta de l'ensenyament universitari
· Segons l'AGCS, les mesures que adopti cada Estat no poden representar "obstacles innecessaris" a la lliure circulació de mercaderies (Art 6), i amenaça amb acabar amb el finançament públic al qualificar a les subvencions com "efectes de distorsió en el comerç de serveis" (Art 15)
· El procés de Bolonya encaixa amb els objectius del Tractat de Maastrich (1991), que posa les bases per a la restricció de les subvencions públiques, i amb l'Estratègia de Lisboa (2000), que pretén aconseguir "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans del 2010" i on l'ensenyament "ha d'adaptar-se a les noves exigències tecnològiques, de personal qualificat i de flexibilitat" en funció dels interessos de la patronal europea
· La concreció de tots aquests plans neoliberals per a l'ensenyament universitari europeu es dóna mitjançant la Declaració de Bolonya (1999) que pretén la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) per a l'any 2010. D'aquesta manera, es cerca la convergència del sistema universitari europeu sota l'homogeneïtzació de criteris. Tot i així, donat que aquests criteris es basen en la competitivitat empresarial per conformar l'espai únic, es discriminen els drets de les nacions oprimides, com per exemple, amb la marginació de la llengua catalana en benefici d'idiomes més "rentables" com el castellà o l'anglès
· Malgrat que la Declaració de Bolonya estableix un marc europeu, la UE no té competències en matèria d'ensenyament universitari (Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea. Art 149.4), pel que no pot establir normes obligatòries que afectin a l'educació superior. Per tant, per implantar l'EEES és necessari que cada Estat estableixi les seves pròpies lleis
· A l'Estat espanyol, les directrius de Bolonya s'assumeixen a la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) que va aprovar Aznar (2001) i a la que Zapatero es va enfrontar des de l'oposició, prometent derogar-la si arribava al govern, per tractar-se d'una llei que acaba amb l'autonomia universitària i introdueix al món polític i empresarial als organismes de direcció i avaluació de les universitats. Per això, també va ser denunciada pel conjunt de la comunitat universitària i tota l'esquerra política i sindical. Finalment, Zapatero, un cop al govern espanyol, es va limitar a una suposada reforma de la LOU (2007) que manté la totalitat de l'essència de la Declaració de Bolonya i, fins i tot, la va profunditzant per mitjà de reials decrets
· Al Principat de Catalunya, el Parlament va aprovar la Llei d'Universitats de Catalunya (2003) per adaptar el sistema universitari català a la LOU i a la liberalització que marca l'OMC (tal i com defineix la LUC en el seu preàmbul). D'aquesta forma, el govern de la Generalitat va concretant els detalls de la implantació de l'EEES a les universitats de Catalunya (finançament, constitució d'organismes de direcció…)
· Finalment, són les pròpies Universitats les que posen en pràctica les directrius de la LOU i la LUC: elaboració de plans pilot, plans d'estudi, reglaments, continguts de Graus, criteris d'accés i preus de Postgraus, precarització del personal universitari, canvi de model pedagògic…
· En definitiva, l'essència de la Declaració de Bolonya consisteix en la substitució del finançament públic per la inversió privada, per posar els estudis superiors al servei dels interessos de les grans empreses i del mercat del treball, amb la corresponent precarització de les condicions laborals dels treballadors de la universitat. Per tot això, no té sentit intentar millorar aspectes concrets i aïllats de l'EEES, i menys encara quan ni tan sols està implantat. L'única forma que ens queda, per frenar aquest atac sense precedents a la universitat pública, és plantejar-nos com a objectiu la paralització del procés de Bolonya
· Tenint en compte que la implantació de l'EEES es dóna per mitjà de les lleis que aproven els governs, exigim la derogació de la LOU, la LUC i els corresponents reials decrets. Així mateix, donat que la darrera instància, qui aplica definitivament Bolonya, és la pròpia universitat, la nostra lluita immediata és per a que la UAB es declari insubmisa a la LOU i la LUC i, d'aquesta forma, paralitzi el procés de Bolonya
L'ensenyament públic ha degenerat enormement els darrers anys i tota la comunitat universitària està d'acord en que és necessari un canvi. No obstant, les actuals reformes, a més d'estar elaborades de forma antidemocràtica, al marge de la comunitat educativa, són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això, l'exigència de paralització de Bolonya i derogació de les lleis educatives es complementa amb l'exigència de l'obertura d'un procés de debat democràtic i obert, on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors i treballadors d'administració i serveis. Aquest procés haurà de contemplar estudis dignes, en català i gratuïts per a tots, programes de beques que assegurin condicions òptimes d'estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge…). Una universitat realment pública i al servei de la transformació social, que compti amb un finançament públic suficient i que asseguri unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d'investigació de qualitat.
· L'origen del procés de Bolonya rau a l'Acord General sobre el Comerç de Serveis (AGCS) elaborat per l'Organització Mundial del Comerç (OMC). Aquest acord té l'objectiu d'aplicar els criteris de lliure competència empresarial al comerç de serveis, eliminant qualsevol tipus d'intervenció estatal en aquest àmbit. A aquest tractat, l'educació és definida com un servei i, per tant, com una mercaderia per poder fer suculents negocis. És a dir, es tracta de la liberalització complerta de l'ensenyament universitari
· Segons l'AGCS, les mesures que adopti cada Estat no poden representar "obstacles innecessaris" a la lliure circulació de mercaderies (Art 6), i amenaça amb acabar amb el finançament públic al qualificar a les subvencions com "efectes de distorsió en el comerç de serveis" (Art 15)
· El procés de Bolonya encaixa amb els objectius del Tractat de Maastrich (1991), que posa les bases per a la restricció de les subvencions públiques, i amb l'Estratègia de Lisboa (2000), que pretén aconseguir "l'economia del coneixement més competitiva i dinàmica del món, abans del 2010" i on l'ensenyament "ha d'adaptar-se a les noves exigències tecnològiques, de personal qualificat i de flexibilitat" en funció dels interessos de la patronal europea
· La concreció de tots aquests plans neoliberals per a l'ensenyament universitari europeu es dóna mitjançant la Declaració de Bolonya (1999) que pretén la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) per a l'any 2010. D'aquesta manera, es cerca la convergència del sistema universitari europeu sota l'homogeneïtzació de criteris. Tot i així, donat que aquests criteris es basen en la competitivitat empresarial per conformar l'espai únic, es discriminen els drets de les nacions oprimides, com per exemple, amb la marginació de la llengua catalana en benefici d'idiomes més "rentables" com el castellà o l'anglès
· Malgrat que la Declaració de Bolonya estableix un marc europeu, la UE no té competències en matèria d'ensenyament universitari (Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea. Art 149.4), pel que no pot establir normes obligatòries que afectin a l'educació superior. Per tant, per implantar l'EEES és necessari que cada Estat estableixi les seves pròpies lleis
· A l'Estat espanyol, les directrius de Bolonya s'assumeixen a la Llei Orgànica d'Universitats (LOU) que va aprovar Aznar (2001) i a la que Zapatero es va enfrontar des de l'oposició, prometent derogar-la si arribava al govern, per tractar-se d'una llei que acaba amb l'autonomia universitària i introdueix al món polític i empresarial als organismes de direcció i avaluació de les universitats. Per això, també va ser denunciada pel conjunt de la comunitat universitària i tota l'esquerra política i sindical. Finalment, Zapatero, un cop al govern espanyol, es va limitar a una suposada reforma de la LOU (2007) que manté la totalitat de l'essència de la Declaració de Bolonya i, fins i tot, la va profunditzant per mitjà de reials decrets
· Al Principat de Catalunya, el Parlament va aprovar la Llei d'Universitats de Catalunya (2003) per adaptar el sistema universitari català a la LOU i a la liberalització que marca l'OMC (tal i com defineix la LUC en el seu preàmbul). D'aquesta forma, el govern de la Generalitat va concretant els detalls de la implantació de l'EEES a les universitats de Catalunya (finançament, constitució d'organismes de direcció…)
· Finalment, són les pròpies Universitats les que posen en pràctica les directrius de la LOU i la LUC: elaboració de plans pilot, plans d'estudi, reglaments, continguts de Graus, criteris d'accés i preus de Postgraus, precarització del personal universitari, canvi de model pedagògic…
· En definitiva, l'essència de la Declaració de Bolonya consisteix en la substitució del finançament públic per la inversió privada, per posar els estudis superiors al servei dels interessos de les grans empreses i del mercat del treball, amb la corresponent precarització de les condicions laborals dels treballadors de la universitat. Per tot això, no té sentit intentar millorar aspectes concrets i aïllats de l'EEES, i menys encara quan ni tan sols està implantat. L'única forma que ens queda, per frenar aquest atac sense precedents a la universitat pública, és plantejar-nos com a objectiu la paralització del procés de Bolonya
· Tenint en compte que la implantació de l'EEES es dóna per mitjà de les lleis que aproven els governs, exigim la derogació de la LOU, la LUC i els corresponents reials decrets. Així mateix, donat que la darrera instància, qui aplica definitivament Bolonya, és la pròpia universitat, la nostra lluita immediata és per a que la UAB es declari insubmisa a la LOU i la LUC i, d'aquesta forma, paralitzi el procés de Bolonya
L'ensenyament públic ha degenerat enormement els darrers anys i tota la comunitat universitària està d'acord en que és necessari un canvi. No obstant, les actuals reformes, a més d'estar elaborades de forma antidemocràtica, al marge de la comunitat educativa, són el contrari del que necessita un sistema educatiu de qualitat. Per això, l'exigència de paralització de Bolonya i derogació de les lleis educatives es complementa amb l'exigència de l'obertura d'un procés de debat democràtic i obert, on participin paritàriament estudiants, personal docent, investigadors i treballadors d'administració i serveis. Aquest procés haurà de contemplar estudis dignes, en català i gratuïts per a tots, programes de beques que assegurin condicions òptimes d'estudi (menjador, transport, materials, mobilitat, habitatge…). Una universitat realment pública i al servei de la transformació social, que compti amb un finançament públic suficient i que asseguri unes condicions de treball dignes que permetin desenvolupar serveis i activitat docent i d'investigació de qualitat.
PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!
Declaració de Bolonya: http://www.mec.es/universidades/eees/files/Declaracion_Bolonia.pdf
AGCS: http://www.wto.org/spanish/docs_s/legal_s/26-gats_01_s.htm
LOU d'Aznar: http://www.mec.es/mecd/atencion/educacion/hojas/E_SistemaEduc/e-1-2.htm
Reforma de la LOU de Zapatero: http://www.mec.es/mecd/gabipren/documentos/ProyectoLOU.pdf
LUC: http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/luc_home.htm
COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario