LA PRIVATITZACIÓ A LA UNIVERSITAT

LA PRIVATITZACIÓ A LA UNIVERSITAT

La privatització s’aguditza estrepitosament amb el Procés de Bolonya degut al fet que es planteja un model educatiu que necessita una quantitat de finançament molt més elevada i que no és garantida per l’Estat, és a partir d’aquí que cada vegada hi incideixen més les empreses privades per aportar-hi capital a canvi de certs interessos. Així podem veure com tot i que la universitat no deixa de ser de titularitat pública, el finançament públic es substitueix gradualment per la inversió privada.

Així, entenem la privatització com una transferència d’activitats productives, prèviament desenvolupades per burocràcies públiques, a empreses privades. En aquest mateix sentit, també cal tenir en compte la privatització com a desregularització d’un servei, com a traspàs de la titularitat del sector públic al privat, i com a transferència de finançament del servei o com a introducció a la lògica de la competència en el sector públic.
Alhora cal remarcar que malgrat aquest és un concepte molt polisèmic també és una paraula carregada amb molta ideologia i concepcions polítiques de caràcter merament neoliberal.

· La privatització també es deixa veure a partir de les externalitzacions de serveis cabdals de la universitat, com ara publicacions, reprografia, informàtica..., fet que implica un preu més car en benefici exclusiu de les grans empreses monopolístiques. Alguna exemples que podem veure en el cas de la UAB són les empreses OCE, Grup Soteras...
· El sector privat intervé en l’ensenyament i en la recerca traient-li autonomia: això és pot veure en el cas de l’Índex de les revistes a les que cal publicar (totes pertanyen a un grup d’empreses privat), també ho podem veure en el cas de la propietat de les patents, la propietat intel·lectual i els àmbits de recerca quan estan finançades per empreses, ja que en aquest cas aquestes són les que decideixen i condicionen clarament els resultats.
· Comercialització dels serveis educatius a l’exterior a partir de l’AGCS de l’OMC
· Privatització dels postgraus: amb l’entrada a l’EEES, a part de triplicar-se el preu d’aquests, també passaran a ser finançats bàsicament per la inversió privada.
· Incorporació de les grans empreses privades en els òrgans de decisió de la universitat amb el consegüent poder de pressió que se’ls hi presta. Un clar exemple d’això ho podem veure amb el Consell Social de la UAB, que segons la informació oficial és l’òrgan de participació de la societat en la Universitat i col·labora amb aquesta en la definició dels criteris i de les prioritats de la seva planificació estratègica. Així, a part de participar-hi membres destacats d’empreses com Novartis o Gas Natural, no és casualitat que l’antiga alumna sigui la presidenta de la Fundació Fòrum Universal de les Cultures.
· Avaluació de les universitats a través d’empreses que ho fan a partir d’uns estàndards de qualitat de disten de vetllar per l’equitat en la prestació del servei. Aquestes agències avaluen universitats, titulacions i professorat establint rànquings que potencien la competitivitat. En el cas català aquesta avaluació la du a terme l’AQU.

PER LA PARALITZACIÓ DEL PROCÉS DE BOLONYA!
DEROGACIÓ DEL REIAL DECRET, DE LA LOU I DE LA LUC!
PER LA INSUBMISSIÓ DE LA UAB DAVANT L'EEES!

COMITÈ DE VAGA DE LA UAB http://www.comitevagauab.blogspot.com